¿Quina nota has tret?

De moment serà només en alguns cursos de Primària, però que Déu ens agafi confessats. I els mestres, pobrets, que vés a saber la feinada que se’ls gira per avaluar les coses segons aquestes pautes que el Departament ha fet públiques. Fins i tot aquesta competència que en diuen d’Aprendre a Aprendre. ¿Com es deu poder valorar una cosa així? Sort que ja no hi ets, és la primera cosa que em passa pel cap. I de veritat que els ben planyo, els mestres. I això és tan sols l’inici d’aquesta escola que en diuen nova 21, i amb tot l’èmfasi del món. Res de puntuar de zero a deu. Res tampoc de suspens, aprovat, bé, notable, excel·lent Això s’ha acabat. De fet crec recordar que els zeros, des de fa un cert temps, tot i que merescuts, ja no eren admesos, massa agressius. I ara, a més, tot són àmbits, àrees, dimensions. I la micro-agressió que deia l’altre dia de retornar exàmens amb correccions massa ostentoses. Aquest canvi de marxa, en fi. I em fa gràcia que el Departament parli d’incorporar l’avaluació com una part del procés d’aprenentatge. Com si tota la vida no hagués estat així, sinó que n’havíem dit notes, ¿quina nota has tret, o t’han posat? I tot quedava perfectament clar. Hem d’anar a la moda, molt bé. I la moda ara el que dicta és buscar tres peus al gat i fer dels alumnes, de cadascun d’ells, els protagonistes únics de l’aprenentatge que aconsegueixin. No deu caldre que se’ls expliqui res, doncs. Ells tot sols ho aprendran, o no. I no farà cap falta, tampoc, que n’admirin cap, de mestre o de professor. ¿Per què ho haurien de fer, si al capdavall sembla que no hi pintin res i que el paper que hi fan fa tota la sensació de ser la de simples tècnics o monitors? Per l’amor de Déu. I ho deixo aquí, que em sento massa esverat i perdo l’oremus!