Evadint-me

24 de maig, dimecres. Maria Auxiliadora. No sé si encara deu haver-hi gaires noies que no treballen. Perquè Déu n’hi do de les que es veuen entre setmana. Després arriba dissabte i diumenge i t’adones que tenen marit, o parella, totes o gairebé, i van als restaurants i a d’altres llocs, i es passegen amunt i avall, en general la mar de cofoies. Per cert, que totalment d’acord amb Xavier Novell, senyor bisbe de Solsona, i l’amor que esdevé fecund amb la presència de totes dues figures, la masculina i la femenina, de cara a l’essencial funció educadora dels fills que en neixin. Amb tot el respecte del món, esclar, envers els gustos de tothom, només faltaria. Ara: la veritat és que estic també d’acord amb coses llegides aquest dematí, com per exemple que, si tots ens dediquéssim a entrar per la porta del darrere, la Humanitat s’extingiria al cap de dos dies. Maria Auxiliadora.

¿Que per què no publico res més? Per mandra, per mandra de tot. També dels posteriors actes de presentació que han esdevingut ja obligatoris. I, en fi, perquè no confio gens en mi mateix, sempre bevent sense voler beure i evadint-me de tot.