Quan ja no ens interessi

Moralismes.

A cada edat de la vida, hi arribem com si fóssim novençans, ben bé com mancats d’experiència malgrat els anys que fa que hi som. (La Rochefoucauld, 1613-1680).

I un poc més endavant de la història, al cap de gairebé un segle, Chamfort (1741-1794) insistia: L’home arriba novell a cadascuna de les edats de la vida.

No té cap importància si l’un va copiar l’altre. Tant és. Ara: potser no és veritat tot això que deien. Potser el que passa és que, a cada edat de la vida, hi arribem desil·lusionats, que no és pas el mateix. Desil·lusionats perquè podríem fer (de fet, així se’ns ofereix) allò que ens hauria agradat temps enrere. Potser el que passa és que avui refusem (bé, jo parlo per mi, eh) tot allò que ahir ens hauria afalagat i inflat l’ego de cofoisme. El que deu passar, doncs, és que tot arriba tard. Àdhuc la mort, de la qual Flaiano deia que arribarà quan ja no ens interessi gens.