Pàgina d'inici » Dietari » Bàrbars i civilitzats

Bàrbars i civilitzats

La Vista desde Aquí (Elba) és un altre plaer de lectura. Ignacio Peyró i la conversa mantinguda amb Valentí Puig. Plaer de lectura d’aquells que es manifesta fins i tot sense estar gens d’acord sobretot en aquells apartats que parlen de la Catalunya plural i de política, llengua i cultura catalanes. No cal que m’hi estengui. Admiro i aplaudeixo estil, escriptura, pensaments, raonaments i reflexions tot i l’absolut desacord amb aquests punts de vista que dic i que, d’altra banda, no m’han suposat pas cap sorpresa. En d’altres, l’acord és total. Per exemple, l’esment inicial de Michael Oakeshott en relació a l’art de la conversa i a la capacitat de dialogar que marca exactament la separació radical “entre l’home civilitzat i l’home bàrbar”. I és que som on som, més val saber-ho i dir-ho. I res no treu perquè l’admiració envers aquest llibre i la transcripció d’aquesta llarga conversa plena de saviesa sigui gairebé total. L’aplaudeixo, doncs, de tot cor igual que aquest dematí aplaudeixo també l’article de Javier Marías, a la seva Zona Fantasma de cada diumenge, i l’esplèndida diatriba contra tanta gent d’avui dia que a la mínima s’exclamen: faig el que em dóna la gana i ningú és qui per dir-me el que he de fer. Gent perillosa i del tot maleducada que em serveix també per aprendre el significat d’un mot que reconec que no havia sentit mai. Mastuerzo. És a dir, gamarús entre d’altres coses. En plena generació de gamarussos.

I parlant de coses. Les coses s’han de fer bé perquè, si no, més val no posar-s’hi i no fer-les. El problema és que, hores d’ara, potser ja hem perdut de vista la distinció entre el bé i el mal.

2 thoughts on “Bàrbars i civilitzats

  1. Admiro i envejo el fet que pugueu llegir Valentí Puig sense que us agafi un atac de fetge. Jo no podria. He de confessar que vaig llegir-ne algun dietari i aplec de contes amb gran satisfacció, sobretot els dietaris, però ara ja el tinc en la llista negra, al costat de Vargas Llosa i uns quants més, en Sostres inclòs, naturalment. Em sap greu si demostro intransigència, però el qui traspassa uns límits que jo considero intolerables li faig la creu de seguida.

    Liked by 1 person

    • Sí, d’acord. Ho entenc perfectament. Segons com, però, n’hi ha alguns que encara llegeixo. A causa de la forma i de l’estil i no pas pel fons i el contingut. M’encanta com escriu, per exemple, algú com Arcadi Espada amb qui no estic d’acord amb gairebé res. I d’altres, el mateix Ignacio Peyró que considero el geni més actual de les lletres castellanes, impressionant el seu Pompa y Circunstancia, i també el dietari que a poc a poc publica a les xarxes. Això sí, a Vargas Llosa també li posada la creu.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s