Ni idea, de quina és la diferència entre un bonus i una acció. No ha estat mai, en mi, una preocupació el fet de no saber-ho. Tot va com va i n’hi ha que venim d’un temps en què la clara preferència va ser la docència i l’aprenentatge de debò i el descobriment  de les coses i la transmissió d’altres veritats més enllà de tot això dels bonus i de les accions, per més preferents que aquestes ens siguin presentades. Vam ser més dels rabins, nosaltres. Rabí, que significa mestre. No es pot pas dir tampoc que n’haguéssim tinguts gaires, però sí alguns. I aquests alguns mai no ens permetien de llegir un llibre nou fins que no haguéssim escrit i sotmès a la seva valoració un informe detallat del que acabàvem de llegir. Ens en refiàvem del tot. De vegades hi havia passatges que no havíem acabar d’entendre i aleshores el que feien era fer-nos-els llegir en veu alta. Sentir-nos la veu podia fer que el text se’ns aclarís. Però, si continuàvem sense entendre’ls, aleshores ens obligàvem a copiar els passatges en qüestió. Fins que finalment aquell filó acabava en general per lliurar-se’ns i per ser nostre del tot. Vull dir que només d’aquesta manera podia arribar a les nostres mans un altre llibre, un de nou. I no pas abans. (Coses que vénen aproximadament del mestratge d’Errata, l’Examen d’una Vida, George Steiner, sinó que ell, en lloc de referir-se als rabins, aquestes coses les deia en relació al pare que va tenir, immens).