La merda és una certesa

Coses que et desarmen i et revolten i et fan malbé per dins i per fora. Com per exemple la sobtada tamborinada, batucada, d’aquest dematí assolellat de diumenge. Estrèpit i xivarri a la via pública. Espantós. Tambors, ximbombes, timbals. Brogit i escàndol. Cap melodia. Combat entre el cel i la terra. Tot ressona. ¿Per què ho fan? ¿Qui els dóna permís? ¿Què significa tot plegat? Farsa que ja fa massa temps que dura. I espera’t. Devessall de gent que suposo que també menja i beu, i fa pipí i caca, que m’imagino que deu també fornicar, i que es baralla i desitja. ¿Què desitgen, però? ¿I què pensen si és que pensen? Em sembla que és del tot cert que la merda és una certesa. I també que, bé o malament, la produïm nosaltres mateixos. I perdó, però és que estic que no toco vores ni tampoc quarts ni hores.