Doneu i se us donarà

De l’Evangeli segons Sant Lluc, 6, 36-38: …No jutgeu, i no sereu jutjats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats; doneu, i se us donarà; una mesura bona, atapeïda, sacsejada, curulla serà abocada a la vostra falda; perquè amb la mesura amb què mesurareu, se us mesurarà en bescanvi.

M’hi féu pensar l’altre dia el president del govern d’Espanya. Tanta generositat. No crec pas, però, que tingués en compte cap evangeli. Ja ens coneixem i la lliçó que en tot cas i de veritat podem extreure’n, d’aquest doneu i se us donarà… (graciosa ocurrència), és que ja l’experiència, tractant-se d’Espanya, ens ensenya justament que, si vosaltres doneu, se us prendrà tot, us ho prendrem tot, i la llengua abans que cap altra cosa. Prou que voldríem confondre-la, l’experiència, i anular-la i ignorar-la. No deixa de ser cert, però, que qui atrau l’atenció dels cobdiciosos, dels gorrers, d’Hisenda i àdhuc de tota quanta cortesana, serà desposseït de tot el que és seu. Segurament Jesús amb aquell seu doneu i se us donarà hipnotitzà un món on el desig i les accions que se n’havien de derivar són del tot contràries a la norma d’aquest món nostre de cada dia, tal com de sobres s’ha anat demostrant amb tota claredat i evidència. I per cert que, pel que fa a la llengua, l’única cosa que se li sentí dir, al president d’Espanya, fou el mot rodalies. I ara, després de tot plegat, facin el favor de no ser malpensats. Els ho prego.