Reencarnació

Va, parlem ara un poc de Literatura. I a partir d’aquí ja ningú no diu res i tothom calla. Tu demana, no deixis de demanar. Pensa que pots demanar-ho tot i obtenir-ho, igual que pots demanar poca cosa i no obtenir-la. La culpa no és mai dels altres i tot depèn del que hi aportis i de les ganes, l’esforç, la voluntat i el talent que hi posis a disposició. I la veritat és que ja no queden gaires anys i, per tant, les probabilitats d’esdevenir immortals no fan sinó disminuir. Per cert que no sóc pas d’aquells que creuen que, contra la mort, el millor hauria estat no haver nascut, al contrari, el que penso és que contra la mort, més aviat, no hi ha res a fer. I tant és que la massa i la multitud cregui només en els espectacles en què participa, el pa i el circ del futbol, posem per cas, o en aquesta cosa amb un nom tan lleig com el de vacances ara que som a les envistes de Pasqua i qui més qui menys tindrà dies de festa -recordem, per si de cas, que la millor manera de tornar és no anar-se’n-, o la pràctica de tota diversitat sexual, quina mandra…

D’altra banda, quin mal d’ulls. Reencarnació. Temps circular. Tot el que se’n va torna.