Res que no sigui pràctic

Imatges d’aquests dies de Saló de l’Ensenyament. Quin garbuix. Mai no hi vaig portar alumnes quan encara era en actiu. Sempre em va semblar tan sols propaganda amb l’objectiu principal que tot plegat sigui útil per actuar als mercats diversos. Hauríem de la veritat. Uns hi van per vendre i uns altres, per comprar. No és el saber allò que interessa als visitants d’aquest Saló. Ni als visitants ni, segurament, tampoc als expositors. No és, i potser menys encara, l’interès per les matèries que s’ensenyen als centres educatius, ni pel coneixement profund de les coses de la vida. Què va! És, si per cas, pel suposat increment del valor de canvi que atorguen certes habilitats si és que, això sí, arriben a assolir-se. Arreu es detecta avui un entusiasme fervent per adquirir coneixements i educació, molt bé. En el fons, però, el que hi ha és també una actitud de desdeny i escepticisme envers tot pensament que no sigui pràctic i resulti, doncs, mancat d’utilitat, és a dir, aquell que únicament s’interessa per la veritat(s) i no disposa, doncs, de cap valor de canvi als mercats.