Novament he aconseguit enganyar-los

Viure i treballar fins que arribi l’hora del repòs final. Cloenda sublim de Txèkhov a L’Oncle Vànya i més, encara, si és Josep M. Pou qui la diu i la interpreta. Models que no cal conèixer personalment, potser fins i tot és millor no conèixe’ls personalment, no fos cas. La mateixa sensació que em fa la figura de Fernando Fernán Gómez, sinó que ell ja és mort malgrat continuar viu a través de tantes pel·lícules, algunes obres mestres, o gairebé, com per exemple El Viaje a Ninguna Parte en què hi ha aquella escena on el personatge que representa fracassa estrepitosament a l’hora d’intentar convertir-se en actor de cine vist i comprovat que la companyia de teatre ambulant que dirigeix ja no té cap futur. I el cas és que no fa gaires dies hi hagué una Contra de L.V. que reproduïa una entrevista a Josep M. Pou en què en un moment determinat aparegué el nom de Fernán Gómez. “Novament he aconseguit enganyar-los”, diu que deia aquest últim. “Essent, com sóc, un actor pèssim, aconsegueixo que es creguin que sóc el millor. Mira si n’arribo a ser, de bon actor”. Grandiós. Aquesta aparent humilitat que tantes vegades serveix de disfressa del punt de vanitat necessari per poder continuar vivint i treballant fins al final de tot.