Desencallar-ho tot

Astúcia, paciència inesgotable, coratge, la intrepidesa de les bèsties si convé. Tot això és el que cal davant la situació a què hem de fer front. I també la proclamació fervent i decidida, per part dels líders, d’estar disposats a tot el que faci falta, àdhuc anar a la presó, cosa que de totes maneres els tribunals espanyols no gosaran decretar. S’ha de desencallar tot d’una vegada i es fa llarg esperar, molt llarg. Sí, llegeixo una estona Lluís Solà aquest dematí. La saviesa continguda a Llibertat i Sentit (Edicions de 1984). Cito: I que s’acabi aquest no poder creure en el “jo sóc”; aparèixer la immensitat de l’ésser i ser amb les altres coses, ser un “som”, lligat a tot i ignorant de tot. Veure l’ésser com un núvol immens i ser com una gota d’aquest núvol, inconscient. I, a més a més, coaccionar la llengua d’un poble és coaccionar la força espiritual d’aquest poble. Destruir la llengua d’un poble és destruir i menysprear la força i la capacitat espiritual d’aquest poble. Perquè, a banda que és un crim abominable, és també un acte de vexació i d’empobriment de la humanitat. Tot sembla ja explorat i no hi ha, doncs, cap altra cosa a fer que no sigui desencallar-ho tot ben desencallat.