Coses d’aquest 3 de març

El cervell ja no manava sobre els músculs del cos i aleshores beure era defensar la soledat on em trobava i una manera d’alliberar-me de les incongruències que sofria a la vida real, a la vida lluny de l’alcohol…beure era l’única manera de respirar amb harmonia a pesar d’haver-hi el perill de topar amb l’absolut impenetrable i amb l’excés de bogeria. I aquella fatiga crònica que em duia a l’apatia i la intolerància als sorolls que m’incrementava l’afany agressiu…De la mateixa manera que havia vist com em desnonaven d’un pis, que ella m’havia fet fora de la seva vida, que tothom s’anava atipant de mi, que havia passat gana i que havia dormit al ras perquè ningú no m’acollia, d’aquesta mateix manera vaig arribar a acceptar la meva condició de malalt greu que em va fer veure com a irrecuperable la meva antiga pàtria domèstica, l’escriptura, poder tornar a escriure… (Fragments de Ponç Puigdevall a l’impressionat Il·lusions Elementals, Premi Joanot Martorell). M’adono, d’altra banda, de la tendència que tinc de gastar diners quan em sento alegre i content, i d’estalviar-ne de manera gairebé garrepa, avara i compulsiva quan em sento trist, enrabiat i descontent, cosa que com més va més sovint em passa. El cervell i la raó no sempre manen. Coses, en fi, d’aquest 3 de març en què en Marc, el primogènit, celebra ja els primers 40 anys de vida. Celebrem, més ben dit. I la mar de contents a pesar de tot. Avui mana el cor.