No sé pas si anem gaire en *sèrio

You’ll never Walk Alone! Frase apresa i transportada des de Liverpool i potser també des de Glasgow. Una frase estrangera no és pas una frase en un idioma que no és el nostre. És igualment una frase. Ara bé: d’aquí a “*Mai Caminaràs Sol” hi ha un abisme, un abisme dels més grossos. Quin mal d’ulls, i quina carrinclonada, traduïda d’una tal faiçó i amb lletres ben visibles i destacades perquè la vergonya que em fa encara ho sigui més, de grossa. No és de sempre, a més a més, que la coneixem, aquesta frase. “No Caminaràs mai (tot) Sol”, si per cas i si els ve de gust. Nosaltres també hi serem -cosa que evidentment està per veure quan de debò l’hora serà arribada. I la veritat és que tampoc és que sigui gran cosa jugar-t’hi tan sols una inhabilitació. Bah. De vegades no puc evitar de pensar si en el fons del fons anem gaire en sèrio.  Mentrestant m’estic una estona amb Gonçalo M. Tavares: en la Literatura Bloom totes les frases han de ser estrangeres.