Camuflatge i dissimulació

Un mestre, un professor, no triga gaire a descobrir que tan sols pot ser útil a uns quants dels alumnes que té davant seu, que n’hi ha molts pels quals no pot fer res, tret, esclar, d’ensenyar-los alguns trucs per aprovar, just per aprovar, els exàmens, i que hi ha encara aquella petita part a qui la seva sola presència no pot fer sinó mal. Wystan Hugh Auden (1907-1973), que fou també un grandiós poeta, explicava que els nens que més l’interessaven eren els retardats, és a dir, aquells que encara no havien descobert la seva veritable naturalesa i afegia que tal cosa era també d’un gran interès per a ell mateix. O també aquells altres que, com ell mateix a la seva edat, eren més aviat anarquistes que odiaven l’escola. Diu que, a tots aquests últims, mentre n’encoratjava la rebel·lió, intentà d’ensenyar-los la tècnica del camuflatge i la dissimulació per evitar-los així el martiri (sic). Tan sols en l’aspecte polític no hi pogué fer res que no fos procurar que els minvés la fe que semblava que hi dipositaven. En fi. No crec que hi hagi cap dubte, hores d’ara, que l’ensenyament, en tots els nivells, no deixa de ser una activitat merament política. Camuflatge i dissimulació.