On s’és vist

La quantitat de Temps passat fora de casa. Em ve gros, ja, aquesta mena de temps. No me’n sento amo ni senyor i més aviat el pateixo. No n’acabo de treure profit, talment com si hagués deixat de ser capaç d’aferrar-me a les coses, a les persones i als moments. Provisionalitat de sala d’espera. Ni el menjar no m’és gairebé cap consol. Oci, negació del negoci. I ja sé que, de fet, és al revés. Resignació. Migdia d’aquest dimarts passat al sol de l’Ateneu, temperatura la mar d’agradable i un excel·lent plat de llom (de porc) amb salsa de foie com a petits conhorts (l’expressió fer-se un conhort equival també a resignar-se, tinguem-ho en compte). Època de neologismes. I no pas pel nostre vegà/na, ans per aquest altre d’ahir mateix, comptabilitat extracomptable. On s’és vist! Igual que els numerets, tan i tan carrinclons, de l’ANC i el trenet amb Jordi Sànchez, ben cofoi, camí de la independència, demà m’afaitaràs. Aconseguiran que me’n doni de baixa. De debò que sí. Igual que Òmnium, i Isabel-Clara Simó, Premi d’Honor de les Lletres no cal dir que Catalanes, que fins ara no s’ha sentit corresposta ni estimada després d’haver, ella, estimat tant i tant, tota la seva vida, els Països Catalans. On s’és vist, un cop més!