D’Herodes a Pilat

Quarts de 7 d’aquesta tarda, ja. Dia pràcticament desaprofitat. Sense ganes de res. M’adono, però, de la sobreabundància de referències a Zygmunt Bauman, filòsof polonès que es va morir ahir a 91 anys d’edat. No sabria què dir-ne perquè amb prou feines si n’he llegit alguna petita recopilació de pensaments. Com per exemple aquest: “Els nostres pares fundadors creien en un cos comú de coneixements. Tots disponibles i obligatoris per a la gent educada. Ara, en canvi, pots ser un gran expert en un tema determinat i un complet ignorant en un altre.” Sé, també, que fou ell qui encunyà aquest adjectiu, líquida, com a definitori d’aquesta societat on vivim. Societat líquida. Poc consistent. No sé si mai han existit societats d’una altra mena, però. Valdria la pena que de tant en tant repasséssim un poc la Història. I, pel que fa al pensament transcrit, recordo que ja Pascal, que em prenc precisament com un dels nostres més grandiosos pares fundadors, deixà escrit en aquell segle XVII del Barroc que més val saber alguna cosa de tot, que no pas saber-ho tot d’una sola cosa. Vull dir que en sé molt poca cosa, gairebé res, però no estic gens segur que Bauman i el seu pensament hagi tingut, o hagi encara de tenir, una influència gaire decisiva ni determinant a l’hora de fer entendre per què hores d’ara continuem anant tant encara d’Herodes a Pilat. O de rodes a pilans (o pilars), tal com Mercè Rodoreda posa en boca d’aquell seu personatge del conte “En el Tren”.