No voldria deixar passar per alt coses com aquestes d’avui mateix. Per res del món. Petites joies que trio entre moltes d’altres possibles d’un text immens. Per exemple: Quin poder tan gros atorguem a qui estimem! Si l’enamorament és una colonització de l’ànima, l’amor és una cessió de sobirania…I, encabat, surto a passejar i vaig i vinc pensant en coses meves, que és el que més s’assembla a no pensar en res (Ignacio Peyró). I, encara després, el record de Joan Oliver i l’afirmació seva que sí, que d’acord, que els catalans som en general covards, però que som també tossuts. I res de militar en cap partit polític. De cap de les maneres. Un home de partit és com un home d’església. I, això a banda, ja deia ahir que, de Berger, no en sabia res i ara, esclar, n’he llegit alguna petita cosa. El silenci no diu mentides, posem per cas. I, pel que fa a la resta, pura passivitat pacient. Com tantes altres vegades, de fet.
