No pensar en res

No voldria deixar passar per alt coses com aquestes d’avui mateix. Per res del món. Petites joies que trio entre moltes d’altres possibles d’un text immens. Per exemple: Quin poder tan gros atorguem a qui estimem! Si l’enamorament és una colonització de l’ànima, l’amor és una cessió de sobirania…I, encabat, surto a passejar i vaig i vinc pensant en coses meves, que és el que més s’assembla a no pensar en res (Ignacio Peyró). I, encara després, el record de Joan Oliver i l’afirmació seva que sí, que d’acord, que els catalans som en general covards, però que som també tossuts. I res de militar en cap partit polític. De cap de les maneres. Un home de partit és com un home d’església. I, això a banda, ja deia ahir que, de Berger, no en sabia res i ara, esclar, n’he llegit alguna petita cosa. El silenci no diu mentides, posem per cas. I, pel que fa a la resta, pura passivitat pacient. Com tantes altres vegades, de fet.