S’acaba aquest 2016. Convenció del calendari. Record de persones properes que se n’han anat (acs) i també d’algunes de ben joves i plenes de vida amb qui ahir compartírem la fabulosa estona del Maravillas i de la Javanesa. I els fills. I res de grossos propòsits. Hi ha una sola cosa que tinc del tot clara: no adoptaré cap mascota. De cap manera. Entre d’altres raons perquè res no t’assegura que, al capdavall, no t’acabi passant el que li passà a Paterson, el xofer d’autobusos i malgrat tot també poeta perspicaç observador del que passa quan no passa res, a qui aquell gos que tenia a casa, potser ressentit de tanta rutina humana i de tanta quotidianitat, destrossà i féu miques el quadern de notes on tenia desats tot ple de pensaments i de poemes escrits a partir de l’observació de la vida corrent, històries realistes sense acció. ¿Què li expliques, de tot això, a una mascota? I, per acabar d’una vegada, aquest cap d’any estaria la mar de bé que recordessis, tot seguint la petjada de Guillem Simó, que l’actitud moralment més ferma és aquella que resisteix indemne el xantatge dels qui reclamen solidaritat. (9-1-92). I prou. Ja està. Amén.
