Ommelette

Perversió de la realitat. Tot de paraules buides, exactament igual que monedes amb l’encuny esborrat (Mallarmé) que els humans ens passem els uns als altres, en silenci i sense cap vergonya. Cossos en tensió. Potser és cert que encara ara ningú no sap del que és capaç el cos. I aquest crit de Lacan al límit de la pàgina: “Il y a l’homme, et puis il y a aussi l’ommelette“. Faríem santament, doncs, si deixéssim d’una vegada aquest quadre penjat a la paret. I féssim via com més aviat millor.