Beure a galet

A Espanya (és a dir, Castella), l’únic corrent d’opinió no permès és el que transigeixi, poc o molt, amb la independència de Catalunya. La resta sembla que no tingui cap importància. De manera que ja pots, des d’aquí, mirar de pactar res que hi tingui a veure, la porta és tancada a pany i forrellat. La porta i la ment. I és que no es tracta només de diners, de deutes o de finançament, ni molt menys. Del que es tracta és de la visió del món, de la manera de ser-hi i estar-s’hi que comporta la llengua que s’hi parla. Sinó que d’això no se’n diu mai res. Mai no es parla del tret més distintiu, veritable signe de distinció que és la llengua que tenim del tot sotmesa i supeditada, mentalment colonitzada. És per la llengua que som distints. La resta, tots els pactes nacionals que vulguis, drets a decidir, referèndums, comissions negociadores…, què vols que et digui, és exactament com si em fessis beure a galet. Perquè l’únic corrent d’opinió amb què un servidor no transigeix és justament el de la llengua, la base i la marca de tot el que a partir d’aquí resulti negociable. I bé, això sí, Bon Nadal a tothom. Naturalment.