Detective story

Chesterton sobre la novel·la detectivesca: “El valor essencial i que de primer us crida l’atenció en la novel·la detectivesca resideix en allò que és la més antiga i l’única forma de literatura popular. Els homes han viscut enmig de muntanyes importants i de boscos eterns durant molts segles abans d’adonar-se que eren poètics; pot racionalment suposar-se que alguns dels nostres descendents veuran potser brillar les xemeneies amb un to porpra tan brillant com els cims de les muntanyes, i trobaran que els fanals tenen un aspecte tan natural com els arbres. Aquesta concepció de la gran ciutat com una cosa d’una estranyesa colpidora ha trobat la seva Ilíada en la detective story. Tothom ha pogut remarcar que, en aquestes històries, l’heroi o el detectiu travessen Londres amb una ignorància dels seus congèneres i una llibertat de maneres comparables a les d’un príncep de llegenda que viatgés pel país dels elfs. En el curs d’aquest aventurat viatge, l’òmnibus banal adquireix les aparences antediluvianes d’un vaixell encantat. Les llums de la ciutat brillen com els ulls d’innombrables follets. Són els guardians d’un secret, per pueril que sigui, que l’autor coneix i el lector ignora. Cada volta del camí és com un dit indicador que ens el designa; cada alineament de xemeneies en l’horitzó sembla saludar amb gest irònic la solució del misteri”. Poesia de les coses vulgars, i del viure quotidià, que no hi ha manera de saber què deuen amagar. Detective story. El relat del que succeí i el relat del que semblava haver succeït. Que llarg que es fa, aquest adéu! Vivim en el que s’anomena una democràcia, governada per la majoria. Tot un ideal si funcionés així…Perquè ara els promotors i impulsors -només 3, però vam ser multitud- d’aquella suposada xarlotada sense importància ni transcendència, aquell 9-N del 14 que diu que no serví de res, són cridats a judici del 6 al 10 d’aquest febrer que ve. És a dir, ¿no volies diàleg? Doncs té, diàleg.