Llegia Ponç Pons ahir al vespre, deixa de banda els que et volen mediocritzar i fes-te enfora dels depredadors. Guia i models a seguir, respecta sempre els teus mestres i si has de competir que sigui amb els més grans. Llegia, dic, coses com aquesta just quan en Joan G. Codina em recordà l’article que Àngel Castiñeira publicà a l’Ara el cap de setmana passat. Educació i transmissió. Vostè no ha de transmetre res, es veu que digué un inspector general d’educació a un jove professor de filosofia. Mètodes d’aprenentatge i prou. Que els alumnes aprenguin per ells mateixos. Del què, del que han o haurien d’aprendre, no se’n diu res. Sensació de caducitat d’un món. Ni seduir, ni commoure, ni convèncer. Ni res de res. ¿Quins deuran ser els models d’aquests alumnes d’ara? Perquè, esclar, atès que sembla que no hauran tingut ni mestres ni professors, ja no podran ni tan sols ser considerats deixebles. Sí, sí. Això s’esta acabant. Societat líquida. Liquidació d’existències.
Pàgina d'inici » Dietari » Vostè no ha de transmetre res
Pot ser que eminents doctors ens guareixin fàcilment d’una isquèmia misentèrica sense saber què és ni una filípica ni una catalinària? I tant!
Potser sí, però no hi patiu, a la llarga tot tornarà al seu lloc, els clàssics són eterns.
Això ens salvarà!
M'agradaLiked by 1 person
Un món que s’enfonsa
M'agradaLiked by 1 person
I potser a casa nostra, la gran novetat, la gran aportació, és que aquí s’enfonsa comptant amb la sanció de l’Institut d’Estudis Catalans.
M'agradaLiked by 1 person