Vostè no ha de transmetre res

Llegia Ponç Pons ahir al vespre, deixa de banda els que et volen mediocritzar i fes-te enfora dels depredadors. Guia i models a seguir, respecta sempre els teus mestres i si has de competir que sigui amb els més grans. Llegia, dic, coses com aquesta just quan en Joan G. Codina em recordà l’article que Àngel Castiñeira publicà a l’Ara el cap de setmana passat. Educació i transmissió. Vostè no ha de transmetre res, es veu que digué un inspector general d’educació a un jove professor de filosofia. Mètodes d’aprenentatge i prou. Que els alumnes aprenguin per ells mateixos. Del què, del que han o haurien d’aprendre, no se’n diu res. Sensació de caducitat d’un món. Ni seduir, ni commoure, ni convèncer. Ni res de res. ¿Quins deuran ser els models d’aquests alumnes d’ara? Perquè, esclar, atès que sembla que no hauran tingut ni mestres ni professors, ja no podran ni tan sols ser considerats deixebles. Sí, sí. Això s’esta acabant. Societat líquida. Liquidació d’existències.