Massa ben educat com per lluitar

Deleuze de tant en tant. Influència de Narcís Aragay que no para de llegir-lo, estudiar-lo, interpretar-lo. Ser com aquell home que mai, al llarga de tota la vida, no ha sabut trobar en ell mateix ni un sol bri de lluita, la cosa més oposada a una naturalesa heroica. Nietzshe i Ecce Homo. Voler alguna cosa, aspirar-hi, albirar un objectiu qualsevol, un desig, res de tot això no arribà a percebre a través de l’experiència. Massa ben educat com per lluitar. ¿De què és capaç un cos? Potser, en el fons, és que qualsevol desenvolupament de l’esperit es redueix tan sols al cos. ¿I la consciència? La Voluntat de Poder. La regió del jo afectada pel món exterior. Forces dominants i forces dominades.

D’altra banda, sempre havia estat convençut de la lliçó de Josep Pla en el sentit que la veritable dificultat i, per tant, el mèrit de l’escriptor és el d’aquell que sap descriure les coses amb paraules. Paisatges, persones, cases, objectes diversos, escenes amoroses, el que sigui que, a través de la lectura, et faci imaginar les imatges. Però ara es veu que això ja no va així. Tavares assegura que les paraules no han de fer turisme i que cada frase que faci fotografies d’una ciutat o d’una persona perd llenguatge i guanya màquina fotogràfica. I que tot allò que es pot fotografiar no ha d’entrar en el llenguatge. I, què vols que et digui, m’estimo més la idea de Pla. I la traça del llenguatge. Francament.