L’alegria de llegir i el gust de viure

Mirar, de tant en tant, d’anar més enllà d’un mateix. Ni que sigui tan sols una mica de res. Veure i captar la realitat amb uns altres ulls. Ser crític amb tot el que se sent dir i posar-ho en dubte si més no. Es veu que ara s’han acabat les notes de l’1 al 10 a les escoles de Primària. I tot passarà a ser assoliments o no assoliments, exactament aquest llenguatge. Quina feinada, pobres mestres, haver de valorar (perdó, avaluar!) conceptes, destreses, habilitats, capacitats i no sé si encara alguna cosa més. Hores i hores d’omplir paperassa. Constants informes a les famílies o al que d’elles en quedi tal com va tot. D’estudi, d’esforç, d’amor i seducció pel saber, de disciplina, d’ensenyar i de com ensenyar no se’n parla enlloc. Assoliments. Quedem-nos amb el mot i, sobretot, posem-lo en dubte.

I, mentrestant, tot servint-me de la crossa de Luís Landero, un munt de dies dedicats a passar de llibres a pel·lícules i a programes de notícies i a partits de futbol i de bàsquet en què tot se sobreposa, una cosa damunt l’altra, fins a les escenes de l’horror infinit d’Alep i de les platges d’aquesta mar nostra. Fràgil escut, el de cultura, envers tota aquesta barbàrie. Segurament, però, no hi ha cap altra opció que no sigui la de perseverar contra la monstruositat a través de la formació i de l’estudi, dels llibres, de l’art, de les bones escoles i de l’herència de l’educació familiar, la fe dels nostres pares. Molt bé, d’acord, n’hi ha que poden ser uns lectors grandiosos i, al mateix temps, uns canalles dels més grossos. Són, però, molt pocs aquests perquè, en general, el que en diem humanitats produeix  persones dotades si més no de pietat i de compassió i molt més armades contra aquest cansament moral dels nostres dies. Els llibres, a més, no tan sols vencen la mort i fan que a través d’ells sentis l’alè vivificador dels morts, aquell fantàstic “amb els ulls sento i escolto els morts“, sinó que també et fan admirar els teus contemporanis, David Cirici avui mateix, enhorabona pel Sant Jordi, i en admirar-los, fan que també te’ls estimis. El bri de bellesa i l’alegria de llegir i, per tant, el gust de viure que tanta falta ens fa.