Home rebel

Escriure i ser breu. Escriure com a distracció, com a remei contra l’avorriment i la irritació, ajut per combatre la malenconia i també la mala consciència de tants fets i actuacions del passat impossibles d’oblidar. Cap altre propòsit concret. Anècdotes, tics, gestos, mirades, coses llegides i, això sí, preservar la llengua per damunt de tot. Molt més totes aquestes coses que no pas grans esdeveniments de la història, ni batalles, ni conquestes. Tot, o gairebé tot, depèn de l’atzar, altrament dit fortuna.

Escriure i ser breu. I, si no, llegir, llegir com a mode de suportar el desfici de no escriure. Dies, aquests, de grossos escarafalls que procuro mitigar amb la crossa de Ponç Pons: el desig de llibertat genera revolucions que, al final, acaben restringint la llibertat i demostren, aleshores, que val més ser camusiament rebel que no pas castristament revolucionari.

Home rebel, inconformista, un altre final de mes en què, aquesta vegada, s’acaba l’anomenat Any Llull que, la veritat, no sé pas si, en general, deu haver servit de gaire.