Monòtona sonsònia

Què fer quan manca l’aire, i el record / és massa feble encara per tramar / l’ordit d’un temps de maquillatge i rates? / Es pot decapitar des del no-res / el gran badall que emmascara el silenci? / Monòtona sonsònia, pellofes / i delictes, residus d’un instint / emmordassat…Un antifaç lluent / corroeix la fesomia que ningú / no sabrà com hauria pogut ser. (Francesc Pasqual i Moster. De Llunyania i Somni. El Cep i la Nansa Edicions, 2014).

Dies d’elogis fúnebres. D’una banda i de l’altra. Em lleva l’entusiasme, tot plegat, i debades m’esforço a mantenir-lo. Recordo perfectament qui foren, qui han estat i què han fet. Monòtona sonsònia. Pellofes i delictes. I tots aquests, aquí mateix i entre nosaltres, que encara substitueixen Dictador per Comandante! Quin horror! En contra de la llibertat, no els parlessis pas, a més a més, de la necessitat d’unes Forces Armades per a Catalunya. Temps de maquillatge. I de rates.