Els llestos

¿De què em serveix estar al corrent de tantes coses o, si més no, de pensar-m’ho? Segurament de res. Saber és difícil, però potser encara resulta més difícil ignorar, deia Tòfol Serra. S’ha mort Fidel Castro, d’acord. S’ha mort al llit i després d’haver fet en vida tot allò que representa que havia vingut fer-hi. Missió complerta, doncs. Que Déu l’hagi perdonat i poca cosa més. Em sembla que no hauria suportat ser un dels súbdits seus. Era informativa, en tot cas, aquesta que vivim i en què potser l’art suprem sigui la ignorància de tantes notícies, i esdevenir ignorants voluntaris, ocultadors de sabers, contra els quals sembla ben bé que els llestos, aquests que aparentment tot ho saben, sempre al corrent de tot el que passa i del pa que s’hi dóna, arreu del món, tinguin declarada la guerra, no ens preguessin la cartera. M’és igual. Deixin-me estar. De vegades, en dies com el d’avui mateix, el que voldria és no saber res. M’ho estimaria més.