Ni per deixar de ser lliures

Esclar que estem en guerra. Evident. El que no pot ser, però, és que hi estiguem contra nosaltres mateixos. Ara ja vénen (ja tornen) a buscar-nos a casa a les 7 del dematí. I l’ordre la deu haver traslladat, lògicament, el conseller Jané, i segurament fent d’intermediari dels dictats de la metròpoli i de la seva delegació de govern. Ens ha fet fer el ridícul i hores d’ara deuen riure’s de nosaltres sense que els calgui fer-ho per sota el nas. Fins i tot els fem la feina més bruta. Perquè sí, perquè és bruta, aquesta obediència. Tant és que l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, s’hagi negat a declarar davant la justícia de la metròpoli per la cosa de les estelades. Que vinguin a buscar-la i a detenir-la ells si volen i si creuen que ha comès cap crim. Nosaltres hauríem hagut de fer-li costat i no actuar, com hem fet, amb aquesta barroeria i nocturnitat de les 7 del dematí i a casa seva i no en hores de feina al seu despatx de l’ajuntament. ¿De què serveix aquesta majoria absoluta que tenim al Parlament? Una DUI ràpida i contundent, sisplau. Deixin-se estar de referèndums. Si per cas, ja el farem després, el referèndum. Si no, al final potser no hi haurà llibertat ni per deixar de ser lliures.