Porca misèria

¿Com és que mai no som tan sensibles al plaer més extrem com ho som al més lleuger dels dolors que ens puguin afectar? ¿Com és que no sentim tant la salut més completa com la més lleu de les malalties? ¿Condició humana? Porca misèria d’allò que Ramon Sibiuda (1385-1436) considerà, segurament amb encert, característiques particulars d’aquesta condició: la inconstància, la irresolució, la incertitud, el sofriment, la superstició, la constant inquietud per les coses que han de venir i d’arribar, fins i tot un cop ja no hi siguem, i l’ambició, l’avarícia, la gelosia, l’enveja, la vanitat, els desigs desordenats -indomables i enfollits-, la guerra, la mentida, la deslleialtat, la malícia, la denigració i la curiositat. Tot ple de mals exemples públics. I també privats. Pecats capitals. I la qüestió gairebé irresoluble de saber escollir entre el bé i el mal. Aquest nombre gairebé infinit de passions amb les quals estem constantment en pugna. Perquè, a l’altra banda, el que hi hauria d’haver no és sinó tot allò que de ben petits a molts ens ensenyaren: la humilitat, la temença, l’obediència i la bondat. És a dir, les peces fonamentals per a la conservació d’aquesta societat que en diem humana. I una ànima dòcil que faci la feina ben feta i presumeixi poc d’ella mateixa. I, encara, pel que fa a la fidelitat és ben probable que no hi hagi animal al món que resulti tan traïdor si es compara amb l’home. Tot això, ja em perdonaran, en aquesta diada tan esplèndida de Tots Sants.