¿Què hi pot fer, un servidor, si resulta que més aviat és considerat com algú mancat de sensibilitat, per tant com algú insensible, un tipus incapaç d’entusiasmar-se, incapaç de cap il·lusió, d’exaltar-se per cap cosa, de lluitar fins a l’extenuació per això o per allò, de sentir-se arravatat, enardit? ¿Què hi pot fer? Potser és cert que som com ens veuen els altres i no pas com nosaltres mateixos ens pensem que som. Potser és cert que som la imatge que transmetem. I el cas és que ahir mateix un servidor s’alterà i s’enardí d’allò més havent de contemplar i de ser testimoni forçat del lamentable espectacle de tants nens i sobretot nenes, d’entre 8 i 12 anys, passejant-se com aquell qui res per la via pública disfressats segons aquesta estètica de l’horror i de lletjor suprema imposada i promoguda, per cert, des de les mateixes escoles. Halloween, en diuen, que Déu Nostre Senyor ens agafi confessats. I les mares la mar de complagudes i satisfetes, segurament fins i tot orgulloses de la seva mainada. El panorama és desolador. Record de tots els morts aquest 29 d’octubre que el senyor Pedro Sánchez deixa de ser diputat a les Corts espanyoles. Per un sí, per un no. Abstinència.
Si els mateixos mestres ja són anacionals, si són uns ignorants de la nostra tradició cristiana (en formem part encara que siguem ateus o agnòstics; renunciar-hi és un despropòsit), si a les escoles ja no es fan pessebres, el més lògic és que s’agafin al primer que passa per davant, que no és altra que qualsevol collonada mediàtica i sobretot angloamericana a condició que sigui divertida. És un buit que s’ha d’omplir. En aquest cas per una tradició forastera publicitada per una indústria audiovisual molt potent. I no ens ve de nou, Halloween és una baula més de la cadena. I el més penós és que ho celebrem sense saber-ne l’origen i el perquè. L’últim serà pensar en anglès, menjar i beure merda com ells i engreixar-nos mòrbidament per causa d’aquesta mala alimentació. I fer un pet com un aglà. Vet aquí la formació dels nostres mestres i la incultura que ens ataca a tots.
M'agradaLiked by 1 person
D’un fragment del diari d’Anaïs Nin, escrit uns quants decennis enrere:
“La gent acabarà amb mi per mor del meu naixement (“afuselleu tothom qui dugui les ungles netes”, diuen a Espanya) i del meu tarannà individualista. I amb el perfum, les ungles netes, les catedrals, les pells i els castells, també se n’anirà la poesia. No era el rei allò que valoràvem, sinó el símbol d’un líder. Ara no tenim líders, ni cerimònies, ni rituals, ni encens, ni poesia. Només hi ha lluita pel pa. I és que som veritablement pobres.”
M'agradaLiked by 1 person