Abstinència

¿Què hi pot fer, un servidor, si resulta que més aviat és considerat com algú mancat de sensibilitat, per tant com algú insensible, un tipus incapaç d’entusiasmar-se, incapaç de cap il·lusió, d’exaltar-se per cap cosa, de lluitar fins a l’extenuació per això o per allò, de sentir-se arravatat, enardit? ¿Què hi pot fer? Potser és cert que som com ens veuen els altres i no pas com nosaltres mateixos ens pensem que som. Potser és cert que som la imatge que transmetem. I el cas és que ahir mateix un servidor s’alterà i s’enardí d’allò més havent de contemplar i de ser testimoni forçat del lamentable espectacle de tants nens i sobretot nenes, d’entre 8 i 12 anys, passejant-se com aquell qui res per la via pública disfressats segons aquesta estètica de l’horror i de lletjor suprema imposada i promoguda, per cert, des de les mateixes escoles. Halloween, en diuen, que Déu Nostre Senyor ens agafi confessats. I les mares la mar de complagudes i satisfetes, segurament fins i tot orgulloses de la seva mainada. El panorama és desolador. Record de tots els morts aquest 29 d’octubre que el senyor Pedro Sánchez deixa de ser diputat a les Corts espanyoles. Per un sí, per un no. Abstinència.