Ignorants de la gramàtica

Mancats d’ordre. D’aquell ordre que condueix a totes les virtuts, o gairebé. No passa res, cap delicte no hi ha, en aquest estat que es diu Espanya, si algú (MAR, per exemple) deixa anar en públic, davant de micros i de càmeres, que a tal persona, assenyalant el president Mas, el que li cal és un afusellament, és a dir que l’afusellin. Cap delicte. Increïble, però cert. Manca d’ordre, justícia arbitrària, desordre, arrogància. Igual que el ministre reprovat pels diputats de les Corts a qui ni tan sols passa pel cap de dimitir ni tampoc hi ha ningú que li ho exigeixi. I el problema és sempre el mateix, el problema consisteix a posar en pràctica d’una vegada allò que ja sabem que ens ha de conduir a l’ordre nostre que tanta falta fa. Que aquesta mena de gent mai més no ens escrigui la història. Perquè mentrestant el que hi ha és aquest viure enmig de malentesos i d’informacions falses (la part més grossa de les causes dels desordres del món són gramaticals, afirmà Montaigne), comes fora de lloc, defectes de puntuació que fan que no hi hagi manera d’entendre’s. Ignorància de la gramàtica que explica la raó per la qual aquest estat que es diu Espanya sigui governat per una banda d’infames arrogants, uns infames que, d’altra banda, segurament s’aprofiten de l’estat d’ànim, no gaire menys infame ni arrogant, d’una part molt important de les persones que hi viuen. ¿Com s’explica, si no, la quantitat de votants que en aquest estat que es diu Espanya ostenta encara ara un partit amb l’historial del PP que, per cert, és a punt d’obtenir, a més, l’abstenció i gairebé el silenci del PSOE?