Episodis obscurs

Embolics lingüístics que no s’acaben d’entendre o, potser més ben dit, que un servidor no acaba d’entendre. A l’escola ens ensenyaren que l’Imperi Romà d’Occident caigué el 476 dC sota l’embat dels pobles anomenats bàrbars, adjectiu que entre els grecs i els romans no significava cap altra cosa que estrangers. Pobles del nord, vàndals, alans, gots, visigots, francs (de Frankfurt)…Cert que després l’adjectiu ha passat a referir-se també als nadius de pobles incivilitzats que es troben entre el salvatgisme i la civilització, incivils, rudes, grossers. Bé, de bàrbar, en deriva barbaritat, en el sentit d’acte de crueltat, d’inhumanitat. Totes aquestes coses. Ara, l’embolic a què em referia és en relació a la inexistent empremta lingüística que aquests pobles suposadament invasors, i amb llengües del tot diverses del llatí, deixaren en aquest nostre àmbit del sud d’Europa que havia estat possessió de Roma. Aquest dubte i aquesta pregunta, si els bàrbars que van acabar fent-se amb Roma de veritat van arribar del nord, ¿com és que no hi han deixat cap empremta lingüística? Perquè, és clar, quan els romans arribaren, per exemple, a Empúries el 213 aC i iniciaren l’annexió, el que es produí a partir d’aquell moment fou el fenomen de la substitució lingüística que coneixem amb el nom de romanització i, així, el llatí, la llengua de Roma, passà a ser la llengua parlada que amb el temps es convertiria en el nostre romanç i en tot el ventall dels altres del voltant. Ni rastre, en canvi, d’empremtes lingüístiques bàrbares. Misteri. Perquè mira, més endavant és cert que la presència de l’àrab no en produí cap, de substitució, però sí que deixà empremtes visibles, sobretot en el castellà. Embolics que no entenc, ja dic. I vés a saber si, al capdavall, aquells bàrbars que ens ensenyaren ja des d’aquella primera escola no eren realment pobles del nord. N’hauríem de parlar una mica més. I estudiar-ho ben a fons. Començant potser per aquells Juraments d’Estrasburg del 842, 14 de febrer, que podrien arribar a explicar i aclarir tantes coses, també les relacionades amb la llengua. El participant germànic, ¿en quin idioma diríem que s’hi expressa?