Submissió

Submissió és també que els jutges destinats a Catalunya no tinguin l’obligació de saber-ne la llengua. Així de clar. Submissió és haver d’admetre que un jutge, jutgessa en aquesta cas, et digui, en plena sessió de jutjament, que ella no té cap obligació d’entendre el català i que si tu parles dues llengües, o més, que facis el favor de no usar justament la que ella no entén per més oficial que també sigui en aquest país on ha estat destinada. De la qual cosa el que se’n dedueix és que si no l’entén és senzillament perquè no li dóna la gana i, per tant, perquè la menysprea. A Olot, capital de la Garrotxa. És veritat que el TSJC ha amonestat doblement sa senyoria per desconsideració envers la llengua. Sinó que ella no accepta tal reprovació i ara, a més, presenta recurs davant del CGPJ. L’hi acceptaran o no l’hi acceptaran, ja ho veurem. Tot fa pensar que sí, sobretot tenint en compte qui és l’advocat encarregat de fer-ho. En fi, el que deia, submissió. No hi ha cap altre mot per definir el fet que tot això sigui encara possible.