Musansín, tu

En plena tempesta, a la 2 de TVE passaven ahir La Ciutat Cremada, aquella pel·lícula que Antoni Ribas estrenà l’any 1976 al voltant dels esdeveniments històrics esdevinguts a Barcelona entre 1899 i 1909. Exactament des del regrés dels soldats de la guerra de Cuba fins a l’esclat de la revolta popular de la Setmana Tràgica. La pel·lícula pot agradar o no. A mi, per dir-ho d’alguna manera, em sembla desvirtuada. I el cas és que la vaig seguir en versió original, és a dir en català, exactament fins al moment que el grup que era reunit a la muntanya a primers de juny del 1902 rep la notícia de la mort de mossèn Cinto Verdaguer. Vaig passar de tot a partir d’aleshores. Als subtítols en castellà aquest fet va aparèixer consignat amb aquests mots: “Ha muerto Musansín, tu! Berdagué”. Toca’t els ous. No estem de sort, vaig pensar tot tancant la tele. El whisky que prenia se’m va assentar malament i tot. Ja sé que hauríem de sentir un amor immens pels éssers humans. I pietat i compassió. La llàstima és que de vegades resulti tan i tan difícil, tu. Lo que un segle bastí l’altre ho aterra