Escola nova vol dir sobretot això, que les escoles deixin de ser aquells llocs on els alumnes hi anaven per formar-se i per aprendre, per estudiar i per superar els exàmens corresponents, i passin a ser llocs on s’empoderi els nens. Escric, teclejo, empoderi i de seguida em surt una ratlla vermella sota mateix del mot. La ratlla vermella d’incorrecció. Empoderar és un anglicisme que sembla que vol dir atorgar poder. No hi és, encara, al diccionari. Tot acabarà arribant, però. Tal com ara mateix arriba la proposta de supressió de diacrítics que, per exemple, ja no permetrà distingir si la O de DONA és oberta o tancada ni si ens referim a la forma corresponent del verb DONAR o al substantiu de l’ésser femení per excel·lència. Confusió. Que s’empoderi els nens, per tant. Empoderem-los, pobrets. ¿De quina cosa, però? De lliure arbitri, segurament. L’arbitri dels nens. Sobretot que no hagin mai d’estudiar ni de fer deures ni d’examinar-se de res ni de superar cap prova ni cap repte, que no passin cap angúnia, tot com l’aigua que cau del cel, que campi qui pugui. Món empoderat. Revolució educativa, i tant. Ni mestres ni professors. Ja no caldrà. Estalvi. Com més va més m’agrada i enyoro el mot elit. Ara que tot fa pensar que ens quedarem sense. ¿Que estudiï, dius? ¿Que m’esforci? ¿Per què?
Pàgina d'inici » Dietari » Que campi qui pugui
Ara que sembla que això de la República Catalana va endavant, ens trobarem amb una República molt “guay”, molt “empoderada”, molt…uff, Ves a saber com.
¿Cal embolicar-se d’aquesta manera? ¿Cal donar impuls a les ximpleries d’alguns pseudopedagogs? Francament tinc els meus dubtes. Possiblement jo seré l’equivocat, però segueixo amb els meus dubtes.
M'agradaLiked by 1 person
ELITISME. Els arguments en favor de la cultura de masses són, per norma general, un mostra insuperable d’elitisme. El seu to sempre recorda el de les societats protectores d’animals.
Ferran Sáez Mateu,
“Estranya forma de vida (Un breviari)”
Barcelona, juny del 2016
M'agradaLiked by 1 person
Les elits sempre són, o han estat, minoritàries.
M'agradaM'agrada
D’acord. d’acord. Ara bé, tenint en compte el to general del llibre d’en Sáez, punyent, ple d’intel·ligència, jo diria que en la seva definició hi ha molta ironia i certa mala bava.
M'agradaLiked by 1 person