A mi també m’agrada molt el mot elit

¿Què passa si no llegim? Aparentment no res, però ja veus on som. ¿Què ens espera? ¿Que serà del llenguatge, de la música de les paraules i de tot allò que fins ara ens ha distingit com a espècie? Revolta del soroll sense sentit, dels discursos mal fets, i mal pronunciats, i de tot el mal que ens envolta. Costà milions de morts, a Europa mateix, i ara sembla que ja hi tornem a ser. Populisme, enganys del populisme, i d’aquest “empoderament” que no és ni al diccionari, fragilitat neològica del mot i del seu aparent significat. Superilles sense responsables perquè diuen que tot es decideix des de les bases, les bases i les assemblees del no-res. Ja veus on som. I després: la biblioteca més important és la memòria, hauria de ser la memòria, recorda-ho. Recorda-ho tot i que ara ja no resulta gens clar que amb tanta electrònica moderna, amb aquestes tècniques d’informació (tan interessades, d’altra banda, d’interessos espuris), amb tots aquests arxius electrònics i digitals les memòries dels quals superen més d’un milió de vegades les memòries literàries humanes o les gramàtiques i els lèxics que contenen, amb tot això, no queda gens clar que continuem llegint. Revolta del soroll i de la remor, com si el silenci ja no calgués ni fes cap falta. El silenci, que ara ens surt més car que el mateix preu de l’or.

Sí, Steiner un cop més com a crossa. Amb mi, no hi hauries de perdre ni un minut més. Però escolta: si et saps res de memòria i de cor, no hi haurà mai ningú que t’ho pugui prendre. Es queda dintre teu, i creix, i es transforma a mesura que també tu creixes i et transformes. Tots aquells textos i poemes apresos i recitats el temps aquell de l’institut canvien a mesura que tu també canvies amb l’edat i amb les circumstàncies. I els mots que contenen, mots invariables, els arribes a entendre de manera diversa. Digues-ne, si vols, elitisme de la paraula. El que passa és que, com a Steiner -potser fins i tot ho he après d’ell-, a mi també m’agrada molt el mot elit, que tan sols significa que hi ha coses que són millors que unes altres. Tenir llibres a casa, posem per cas. La teva pròpia col·lecció de llibres, llibres que no tens pas en préstec de cap biblioteca per excelsa que sigui. La Bíblia, Homer, el Dant, Montaigne, Pascal, Shakespeare, Flaubert, Baudelaire, Proust, Pla…tants i tants d’altres. El passat fet present. I elit perquè, si són teus, hi haurà aquells moments que ja no et caldrà sortir de casa i podràs llegir-los acompanyat d’una altra cosa que resulta també essencial: amb un llapis a la mà. I de tant en tant també en veu alta.