Principat

Diada 2016. Bona Diada. M’encanten les minories i aquest anar sempre d’alguna manera contracorrent. Jo també, com alguns altres, sóc molt més de Principat que no pas de República. M’agrada infinitament més la paraula Principat, més bonica i majestàtica, distingida i original (d’origen, no ens n’hauríem d’allunyar mai, de l’origen). Mot agut i contundent, a més, i no pas esdrúixol i amb aquest acabament tan neutre i tan feble. República és un mot adotzenat, (com el de cava en relació amb el de xampany, per entendre’ns), com de pobres igualitaris, en definitiva. Agafaré el tren, tot i així, i baixaré a Barcelona a fer un volt pel tram 39, ben a prop de l’Arc de Triomf i de l’estació corresponent. Per aquesta raó el vaig triar, aquest tram. I ser-hi un minut abans d’1/4 de 6. Anar i tornar. Això és el que faré. Pel Principat. I sense uniforme.

I del Barça, el que en dic és que massa gent tenyida de ros, hi vaig veure. Poc original tot plegat. Tenyits. Com cansats i fastiguejats de ser ells mateixos i a la recerca d’una nova aparença, pura aparença, que no els duu enlloc més que a la derrota si deixen de ser ells. Una més que merescuda cura d’humilitat, em va semblar.