Massa babaus

Els grups de clients que formen part d’aquests viatges organitzats que els estius em serveixen per fer de guia són sempre grups de persones residents a Catalunya. Catalanoparlants o no, però residents a Catalunya. Per tant, el contingut i els comentaris dels itineraris, llocs per on passem, llocs que visitem, els faig sempre en català, només en català. Lògicament. Tot i sabent que, al final, al full d’opinions que es reparteix en acabar cada viatge, alguns escriuran que tot molt bé, però que hi ha hagut abús de català. Exactament i precisa, això, abús de català. Castellanoparlants que porten més de 50 anys vivint aquí entre nosaltres i a qui mai no sentiràs ni un sol mot en català. Abús, diuen. No n’hi ha cap que no entengui la llengua nostra, però. I naturalment i en aquest sentit, el que avui ve a tomb és l’article que Narcís Comadira publica a l’Ara. Hem estat, i som encara, uns babaus, massa babaus. Sí, n’hi ha molts entre nosaltres que hores d’ara continuen fent allò de parlar en castellà a la mínima que algú del voltant se’ls hi adreça, en aquesta llengua. Perquè al revés no passa mai. Submissió, se’n diu, d’una tal cosa. Colonització mental moltes vegades fins i tot inconscient. I és que som molt bona gent i la mar de ben educats. Fins a l’extinció, serem ben educats. Fins que ja no hi siguem a temps. I demà la Diada. Una altra Diada a punt, quin remei. I la pregunta és, esclar, si n’haurem de celebrar encara gaires més en aquestes condicions d’esclavatge lingüístic en què som instal·lats.