Vigília de la diada del sant Patró en què, un cop més, n’hi ha que parlen d’implantar un sistema educatiu avançat. D’una onada de canvi en què les escoles avançades han de ser les que formin en competències (aquest llenguatge) per a la vida del segle XXI, una nova vida, i basin l’aprenentatge en el coneixement de com les persones aprenen, interactuen amb l’entorn i s’actualitzen (aquest llenguatge). Maneres d’aprendre i d’ensenyar. El nen en el centre de l’aprenentatge i la importància de les emocions. La sopa d’all, en definitiva. I en lloc de classes, ambients d’aprenentatge (aquest llenguatge). I, sobretot, que l’escola sigui un lloc on els nens i les nenes no s’avorreixin, pobrets. Enlloc no es parla d’esforç, ni de disciplina, ni d’estudi, ni d’amor al saber, ni d’exàmens, ni de cap mena de repte. Enlloc. El deliri sembla a punt de triomfar. Quin fàstic. Ja ens ho trobarem. No és així que el món funciona ni avança.