Fixa’t, si no, com estan les coses de la llengua al sector audiovisual, sobretot el del cinema. Salut malaltissa de la llengua. Amb prou feines el 3% de les pel·lícules que fan a les sales comercials són en català. Un escarransit 3%. I no passa res. O això sembla. Ni doblatges, ni versions originals, ni, encara menys, subtítols. Pures engrunes. I no sé si es pot parlar de causa, o de causes. Potser és que ja ens deu estar bé així, sense cap impacte de mercat i sense que gairebé ningú s’hi pugui guanyar la vida, fent cinema en català. Potser és que el català no és cap llengua de cine. Podria ser. I tampoc el país, no ho deu ser.