Capvespre de Jaca. Bonic, però irrespirable. Gentada i molt, molt de brogit al carrer. No sembla Divendres Sant. Tot i així, 1 hora de recolliment durant la visita del Museu Diocesà, el claustre i d’altres dependències plenes de frescos romànics i gòtics procedents de les esglésies de les comarques i localitats del voltant. Urries, Ruesta, Bagües, Osía (reconstrucció de l’absis). Igualment, la col·lecció majestuosa de Cristos i Marededéus romànics, d’aquells episodis de la Història que el nen Jesús no era representat com a nen sinó gairebé com un adult retallat i repenjat a la falda de la mare que li fa de seient i de suport. La mare en funcions de butaca. Mentrestant, l’ofici, catedral adjacent plena a vessar, hora de la comunió. Després, tapes i pastissos al carrer Major. ¿Qui és capaç d’anar-se’n de Jaca sense haver entrat en una o altra pastisseria? Esplèndida Jacetània. Ens n’anem just abans que comenci la processó. Hores d’ara, una gran majoria se la pren com un espectacle més.
