Nit de desordre total. Ho sento, però tan sols hi ha vida a la Terra. O això, si més no, és el que sembla. No puc respirar. “Respira, va. Amb tranquil·litat”. Malenconia passarà de llarg. ¿Que no ho veus, com es va fent més petit? S’allunya de nosaltres a 95.000 quilòmetres per hora. No n’hi ha prou, no n’hi ha prou. Només és el segment d’un segment. I el nen que se n’ha anat cap al poble. Cavalcant. Mentida. Som el mur de la nostra espècie. I el sentiment maternal, la intuïció animal, la drecera cap a la porta de sortida. Fins a la màgica cova descoberta, enganyosament protectora, apocalíptica. Cap altre planeta no xocarà contra nosaltres sinó aquest que es diu Malenconia, Melancholia. Von Trier, 2011. Quines imatges! I mossèn Ballarín que s’ha mort justament el dia de sant Salvador. El recordo ara de l’única vegada que hi he parlat. Aquell vespre d’alegre tertúlia al Tirsa de L’Hospitalet de fa uns quants anys, vigília del casament de renom, tan recordat també, que ell oficià l’endemà. (acs)
