El consol de ser creient. El fil invisible que mou el món. La Bruyère deia que li plauria trobar un home sobri, moderat, cast i just, que li assegurés la inexistència de Déu. Un home així, si més no, parlaria desapassionadament. I, com que s’adonava que un home amb aquestes qualitats no existeix, concloïa que la impossibilitat de demostrar la inexistència de Déu li descobria la seva existència. El fil que mou el món. M’encanta La Bruyère i els seus pensaments. L’ateisme no existeix. I els poderosos, que s’erigeixen en els més sospitosos sobre aquesta qüestió, tenen massa mandra per decidir dintre seu que Déu no existeix. Indolents. Una indolència que els porta a mirar amb fredor i abúlia un assumpte tan capital. Pel que fa a la naturalesa de la seva ànima i a les conseqüències d’una religió veritable actuen de manera semblant. Indolents. Ni neguen ni admeten. Senzillament ni hi pensen. Per peresa. Els caràcters o els costums d’aquest segle. Per a tots aquests instants d’indeterminació.