Pàgina d'inici » Dietari » Seguir el ramat

Seguir el ramat

Parlar, conversar, discutir, mirar de raonar amb la raó i el pensament i, sense fanatisme, desenvolupar cadascú les seves pròpies idees. Aquest seria, potser, l’ideal. Un ideal del tot oposat al de tota aquesta colla de bajans, toca-hores i beneitons tan difícils de suportar. Tenim el que tenim, i prou. Aquesta minúscula capacitat d’expressió, de pensament i de crítica, minúsculs còdols pensants i fugissers. Compte!, que no ens ho prenguin. La sòbria tendresa de dos vells amics que es retroben i el plaer d’aquest Sòcrates que encarna Josep M. Pou (impressionant) i el verí injust que avança a través del seu cos, del cos de Sòcrates a la vetllada del Romea. Ens pensem que sí, però no hem avançat gaire des d’aleshores. Tampoc des que R.W.Emerson (1803-1882) deixà dit que és fàcil viure en aquest món segons l’opinió que aquest món té d’ell mateix. I que resulta fàcil, també, viure en societat segons l’opinió que aquesta societat té d’ella mateixa. Que és molt fàcil seguir el ramat. Però que el mèrit veritable, allò que fa que un home pugui ser qualificat amb l’adjectiu de gran, de gran home, consisteix a conservar dolçament, enmig de la multitud, la independència de la soledat. I també, si fos possible, del silenci.

One thought on “Seguir el ramat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s