Inutilitat de la prèdica. Restes de la festa, 17 tones de residus, 45 detinguts, 2 morts a la carretera. Jo, però, no em vaig moure de casa i podria dir que la nit fou força tranquil·la, amb estrèpits que em sembla que van a menys i no es poden comparar amb els d’anys enrere, que començaven ja una setmana abans de la diada, com a mínim. El que faig és tornar a veure Crim Perfecte i després Execució Imminent (True Crime), un Eastwood amb un final cursi, carrincló, indigne fins i tot. Menjo coca de llardons i bec xampany rosat. I llegeixo, finalment, aquesta anotació de Leopardi: Comença a fastiguejar-me aquest suprem menyspreu que aquí es professa envers la bellesa i la literatura, convertida ja en una pura engruna: sobretot perquè no m’entra al cap que el cim del saber humà consisteixi a saber de política i d’estadística. Al contrari, considerant filosòficament la inutilitat gairebé perfecta dels estudis fets des de l’època de Soló (S. VI aC) per tal d’obtenir la perfecció dels estat civils i la felicitat dels pobles, més aviat em fa riure aquest furor d’elucubracions i càlculs polítics i legislatius…I així el que passa és que allò plaent i agradable, la paraula i la seva música, em sembla més útil que totes les coses dites útils, i goso afirmar que la literatura és útil d’una forma més certa i veritable que totes aquestes tan àrides disciplines (la política i l’estadística). Deu ser tot plegat aquesta època que vivim (potser no només aquesta), enemiga en general de la virtut. Tanco el llum que són ja quarts de 3.