La Llei de Protecció de Menors (i dels seus noms i cognoms) és no només imprescindible sinó també, segurament, civilitzada. Em sembla indiscutible. La llei protegeix el menor de 13 anys que, atès el que queda de curs, enguany no deurà pas tornar a classe. Potser el setembre, hi tornarà. Potser. Passat l’estiu i passades les vacances escolars. En una altra escola o en un altre institut. Un institut que ignorarà no tan sols qui és sinó també d’on ve. Mira, un alumne nou. Un més.
Mare de Déu de Montserrat. Rosa d’abril. Aquelles celebracions de quan la mare encara hi era. La mare. Una de les coses que més em plauen d’aquest país és que valorem i ens estimem més la maternitat que no pas la virginitat. No sé si en tenim gaires, de verges. Aquest món no existiria. Beneït el fruit del vostre sant ventre, princesa. En nom de l’Esperit Sant, aquest misteri. I no pas per això hem de deixar de ser creients. Verge santa! O, més ben dit, Mare de Déu, Senyor!
