Ditirambe

Ditirambe, poema líric en honor de Bacus. Bagatge escarransit en què els errors superen de molt els possibles encerts, sempre casuals. Ara que aquest Ussía dels nostres pecats escriu sembla que en àrab, a La Razón, fent-ho passar tot pel català del futur, d’aquest futur que és a tocar. ¿Quants lectors deu tenir aquest pamflet? Me’n foto, d’aquesta propaganda, i dissimulo ulls clucs i oïda sorda. I, d’alguna manera, em sap greu que hi perdin tant el temps podent, com podrien, dedicar-lo a la bondat i a la tendresa i a l’humor que fan que puguis parlar i entendre les llengües dels homes i dels àngels, tan poc àngels com són, ells que amb prou feines arriben a un bronze que ressona o a un repicar de cascavell, tal com Kröger m’ha ensenyat a dir en honor de Bacus.